Ara, que estic en plena lectura de Joan Vinyoli, em ve de gust proposar-vos que llegiu un dels poemes de Vent d'aram (1976) que reflexionen sobre un tema que transita pels seus llibres: el pas del temps i la presència indefectible de la mort. La vella dama de la dalla sempre guanya la partida, oi? L'enfrontament entre la vida i la mort és com una partida d'escacs.
JOC D'ESCACS
De vegades els himnes
són per aquells que estan
sota la terra.
Aquí, nosaltres
vivim encara en el sinistre
destí dels homes.
I mirem com juguen
a escacs.
Avancen els peons
per molts que en caiguin. Salten
com els cavalls i, ràpids,
obliqüen com l'alfil.
Sacrifiquen la dama i, ja quasi
perduts, enroquen.
Que el rei aguanta fort
-però segur
que amb tots els atributs, ceptre i corona,
acabarà caient.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada